Un altre aeroport de Castelló, o el Museu es farà sí o sí
De debó fa falta endeutar-nos més? I tornem-hi: qui paga la festa? Aquestes paraules no son de Podem, sinó de Montserrat Candini, la nostra alcaldessa, que presideix un Ajuntament amb prop d'11M € de deute viu l'any 2013, i que parlava d'obres faraòniques l'any 2011:
S'han bastit veritables catedrals de la modernitat. És el cas del faraònic TecnoCampus de Mataró, les instal·lacions de la Plataforma Multiservei de Vilanova i la Geltrú o la nova Fira de Reus.La majoria d’aquestes obres presenten un element comú. Estan per pagar. O bé directament als empresaris que les han construït o bé indirectament al Banc o Caixa que ha fet el finançament. I en molts casos, eren obres dubtosament prioritàries i d'una rendibilitat social i econòmica qüestionable. Tenim l’exemple de Calella. Millor fer un pont que no ampliar la guarderia. Això si, desprès parlarem de serveis a les persones i de prioritzar l’ensenyament.
Ella mateix s'ha respost sobre el seu faraònic projecte: la idea conjunta de Publintur i CiU la pagarà la ciutadania de Calella. Perquè el previst Museu, com a mínim, és d'una rendibilitat qüestionable, i no només econòmica, sinó d'oportunitat i de rigor museístic i museogràfic. És lògic destinar gairebé 200.000.000 de les antigues pessetes a un projecte sobre el qual pesen greus i fonamentades dubtes sobre la seva viabilitat, i la tramitació s'ha portat de forma totalment opaca, en un moment de crisi com l'actual? Recordem les paraules de la mateixa alcaldessa:
[...] Els comptes per al 2015 continuen emmarcats en el context d'una crisi molt dura i de molt llarga durada, que afecta moltes persones en situació d'atur i que des de l'Ajuntament es posa l'accent en les polítiques socials.
Vegem algunes de les polítiques socials en qüestió:
Total, poc més de 500.000 euros, la meitat del pressupostat per al Museu del Turisme en la seva fase inicial. Sembla clar doncs quines són les prioritats del consistori actual. Sabem si el Museu en qüestió aportarà nous llocs de treball en una proporció que justifiqui el volum d'inversió? Sabem si l'atractiu del projecte és suficient com per atraure el nombre de visitants necessaris per amortitzar-lo, o per contra ja es preveu que passi a engrossir la llista d'equipaments culturals eternament subvencionats? És raonable assignar 1300m2 d'un edifici tradicionalment problemàtic pel que fa als usos que se li pretenen donar, o es tracta d'omplir el major espai possible per poder justificar un pressupost descomunal? És adequada la seva ubicació, separada del poble per l'omnipresent carretera nacional II? Té interès per al comú dels visitants que acudeixen al nostre municipi una instal·lació d'aquest tipus? Per què s'ha tramitat tot l'assumpte sense consultar als altres grups (només s'informava de les actuacions realitzades) ni molt menys a la ciutadania? Res que s'acosti, doncs, a la claredat i la transparència que es predica, també en els mètodes, a propòsit de la confessió de Jordi Pujol en l'article de la senyora Candini:
En el Grup Municipal de Convergència i Unió (CiU) pensem que la transparència és garantia de responsabilitat, que la desconfiança democràtica pot ser bona si serveix per millorar i garantir els drets dels ciutadans, que una administració forta necessita dotar-se de tots els instruments necessaris en marxa i que hem de respondre al compromís moral i de mètode.
Cap de les anteriors preguntes ha estat aclarida, i molt ens temem que, o bé no tenen resposta, o aquesta no és favorable al desenvolupament del projecte, per la qual cosa l'equip de govern del consistori actual prefereix obviar o passar de puntetes sobre elles. Pensem doncs que, en una situació com l'actual, on a persones sense recursos se'ls tira de la seva llar, on hi ha nens que van a l'escola sense saber si podran menjar a migdia, on un treballador no arriba a final de mes ni està segur de conservar el seu lloc demà, el projecte del Museu del Turisme està fora de lloc i no té cap utilitat per Calella. Hem meditar sobre aquest nou "aeroport de Castelló", sobre les prioritats del nostre municipi i sobre el compromís moral i de mètode.
Per això creiem que és necessari que alcem la veu, que ens fem sentir per dir NO AL MUSEU DEL TURISME. Per això demanem la participació dels nostres conciutadans, per deixar clar d'una vegada per totes que estem farts d'Aeroports de Castelló, que els gestors públics ja no poden seguir fent el que els vingui de gust amb els diners de tots, i que si ho intenten han donar les corresponents explicacions i convèncer. D'una Calella realment social, per una Calella de tots i no d'uns quants, per una Calella sense hipoteques per al futur: Firma NO AL MUSEU DEL TURISME.
S'han bastit veritables catedrals de la modernitat. És el cas del faraònic TecnoCampus de Mataró, les instal·lacions de la Plataforma Multiservei de Vilanova i la Geltrú o la nova Fira de Reus.La majoria d’aquestes obres presenten un element comú. Estan per pagar. O bé directament als empresaris que les han construït o bé indirectament al Banc o Caixa que ha fet el finançament. I en molts casos, eren obres dubtosament prioritàries i d'una rendibilitat social i econòmica qüestionable. Tenim l’exemple de Calella. Millor fer un pont que no ampliar la guarderia. Això si, desprès parlarem de serveis a les persones i de prioritzar l’ensenyament.
Ella mateix s'ha respost sobre el seu faraònic projecte: la idea conjunta de Publintur i CiU la pagarà la ciutadania de Calella. Perquè el previst Museu, com a mínim, és d'una rendibilitat qüestionable, i no només econòmica, sinó d'oportunitat i de rigor museístic i museogràfic. És lògic destinar gairebé 200.000.000 de les antigues pessetes a un projecte sobre el qual pesen greus i fonamentades dubtes sobre la seva viabilitat, i la tramitació s'ha portat de forma totalment opaca, en un moment de crisi com l'actual? Recordem les paraules de la mateixa alcaldessa:
[...] Els comptes per al 2015 continuen emmarcats en el context d'una crisi molt dura i de molt llarga durada, que afecta moltes persones en situació d'atur i que des de l'Ajuntament es posa l'accent en les polítiques socials.
Vegem algunes de les polítiques socials en qüestió:
- 376,816,25 € (2015) per contractar temporalment a persones en atur (unes 30 persones)3, persones que a més no van a cotitzar en cap règim de la Seguretat Social, tal com disposa la llei a l'efecte, ideada per fomentar l'ocupació.
- 190.000 € (2105) a pressupostos participatius (10.000 a joventut, 80.000 a equipaments esportius i 100.000 a projectes diversos)
- 6.000 € (2014) en subvencions per a lloguer d'habitatges a joves (12 habitatges a 500 €)
Total, poc més de 500.000 euros, la meitat del pressupostat per al Museu del Turisme en la seva fase inicial. Sembla clar doncs quines són les prioritats del consistori actual. Sabem si el Museu en qüestió aportarà nous llocs de treball en una proporció que justifiqui el volum d'inversió? Sabem si l'atractiu del projecte és suficient com per atraure el nombre de visitants necessaris per amortitzar-lo, o per contra ja es preveu que passi a engrossir la llista d'equipaments culturals eternament subvencionats? És raonable assignar 1300m2 d'un edifici tradicionalment problemàtic pel que fa als usos que se li pretenen donar, o es tracta d'omplir el major espai possible per poder justificar un pressupost descomunal? És adequada la seva ubicació, separada del poble per l'omnipresent carretera nacional II? Té interès per al comú dels visitants que acudeixen al nostre municipi una instal·lació d'aquest tipus? Per què s'ha tramitat tot l'assumpte sense consultar als altres grups (només s'informava de les actuacions realitzades) ni molt menys a la ciutadania? Res que s'acosti, doncs, a la claredat i la transparència que es predica, també en els mètodes, a propòsit de la confessió de Jordi Pujol en l'article de la senyora Candini:
En el Grup Municipal de Convergència i Unió (CiU) pensem que la transparència és garantia de responsabilitat, que la desconfiança democràtica pot ser bona si serveix per millorar i garantir els drets dels ciutadans, que una administració forta necessita dotar-se de tots els instruments necessaris en marxa i que hem de respondre al compromís moral i de mètode.
Cap de les anteriors preguntes ha estat aclarida, i molt ens temem que, o bé no tenen resposta, o aquesta no és favorable al desenvolupament del projecte, per la qual cosa l'equip de govern del consistori actual prefereix obviar o passar de puntetes sobre elles. Pensem doncs que, en una situació com l'actual, on a persones sense recursos se'ls tira de la seva llar, on hi ha nens que van a l'escola sense saber si podran menjar a migdia, on un treballador no arriba a final de mes ni està segur de conservar el seu lloc demà, el projecte del Museu del Turisme està fora de lloc i no té cap utilitat per Calella. Hem meditar sobre aquest nou "aeroport de Castelló", sobre les prioritats del nostre municipi i sobre el compromís moral i de mètode.
Per això creiem que és necessari que alcem la veu, que ens fem sentir per dir NO AL MUSEU DEL TURISME. Per això demanem la participació dels nostres conciutadans, per deixar clar d'una vegada per totes que estem farts d'Aeroports de Castelló, que els gestors públics ja no poden seguir fent el que els vingui de gust amb els diners de tots, i que si ho intenten han donar les corresponents explicacions i convèncer. D'una Calella realment social, per una Calella de tots i no d'uns quants, per una Calella sense hipoteques per al futur: Firma NO AL MUSEU DEL TURISME.
